mercredi 29 octobre 2014

Etnò

Per conéisser una barca tradicionala
(costièra lengadociana)

I a aquí pas que las principalas.
Quauques unas an trabalhat fins las annadas 70 . Èran fustejadas sens plan, pas qu'amb un gabarrit, e segon la demanda dau patron. Antau se las caracteristicas de cada modèl càmbian gaire, las dimensions elas pòdon cambiar e tanben de detalhs.
Uèi servisson totas per la plasença e la pesca pel léser.
En Lengadòc, sèm a la crosada de las influéncias Catalanas e Provençalas. La barca qu'es plan d'aicí es la bèta Lengadociana das estanhs.
A la gròssa, per conéisser una Provençala tendrà una vela espigada , una polacra e un capilhon a colhetas, una Catalana, una vela unenca e un capilhon a cofa e una cuberta amb mai de bogat. 




Capilhon a colhetas, Provençau  ...et a còfa, Catalan.


BÈTA (Nacelle) 12 –28 palms

Las Siloetas son d'escala e
1 palm fa 0,25m
Barca de vela latina assolada (plate)
Las barcas das estanhs de Lengadòc servissián a la pesca mas tanben a la caça, a la passejada e un pauc a tot.
Se trapava d'en pertot, èra fustejada a Sèta, Palavàs, Mèsa, Agde.
Ne'n demòra gaire de vertadièras mas podètz en trapar uèi a Bosigas, son d'originaus ( Amitie, Gracchus Babeuf qu'es monument istoric).
Son cosinas amb las Bètas Martegalas e Marselhencas e tanben amb los Betons Audencs e Catalans.

Se coneis: es plata, lo pau es clinat un pauc a popa, ten pas qu'una vela, pas de capilhon





Gracchus Babeuf,  Chantièr Buonomo, Mesa, 1953


BARCA CATALANA (barque Catalane)11/12m (44 palms)


 














Barca de vela latina (vela redonda) Cavada (creuse) que ven de Catalonha
Barca de la pesca a la mar e per la jornada. Pescava l'anchoia, la sarda, lo verrat, lo ton.
D'en premièr fargada en Catalonha nòrd ( Banhols, Cotliura, ) fins 1910 e aprèp la guèrra a Sèta, Agde, Valràs Es una barca fòrça segura.
Podètz ne'n trapar uèi a Sèta, Palavàs, lo Grau del Rei, e tanben a Canet Roselhon, e Argelas de la marenda (ND de Consolacion -Monument Istoric)
Se coneis : Un aubre clinat cap a l'aproa, una sola vela , redonda,
un capilhon a cofa, una coberta força bogada, tres apostes fan lo pavès.

Mont Sant Clar,  Chantièr Aversa,   fustièr Savastano,Seta, 1945.


Pel vocabulari tecnic:



BARQUETA MARSELHESA (Barquette Marseillaise) 5/10m (20-40 palms)

















Barca de vela latina (vela espigada amb polacra) e cavada, que ven de Provença;
La barca de la pesca per lo leser e la passejada familhala. Las mai grandas que servissián a carrejar los malons, son sobretot uèi per la pesca costièra e n'i a fòrça que pescan encara. Se trapan uèi d'en pertot sus la còsta de Tolon fins Catalonha.
N'i a mai de 500 dins lo quartièr de Marselha e quauques desenaus pel lo de Seta
A Bosigas , Belle de Mai (chantier Rioppolo marseille 1963 , Bise aigüe, replica, cap d'òbra de companhons fustièrs, 2002, Sant Leon 1958 qu'èra una malonièira.

Se coneis: Se troba de dimension fòrça diferentas mas totas tenon l'aubre drech, pòrtan una mèstra e una polacra, totes lo capilhon son a colhetas, la coberta a gaire de bolga, per lo paves n'i a qu'una sola apòsta



Bise Aigüe, replica de barqueta Marselhenca. Ostau dau companhonatge, 
Marselha, 2002.

MORRE DE PÒRC
MOURRE DE POUAR (en Provence) 6/12m

Barca de vela latina (vela espigada amb polacra– pointue avec un foc) e cavada, que ven de Provença. Ten son nom de son nas
Barca que se menava e virava fòrça plan es per aquò que los pescadors del Grau del rei l'avián presa. Per remontar a orsa per Vidorla (pour remonter le Vidourle contre le vent). N'i aviá gaire a Sèta e per los autres pòrts.
Fasiá totas las pescas de mar mas sobretot la Cencha qu’es una pesca al ton  amb rets fargats en redon per trapelar los peisses.
N'en demòra pas qu'un qu'es d'espòca : “Lisieux” au Grau. N'i a tanben de nòvas fargadas a Frontinhan e al Grau tanben.

Se coneis: Per sas formas mai largas, porta una polacra e una vela espigada, a pas de capilhon mas una mena de cagarau que supòrta un pichot ròstre ? Es aquò que li a fach donar lo nom "morre de pòrc".


Mirelha, Morre de pòrc - lo grau dau rei




BARCA DE BUÒU 15/18m   Bateau Bœuf
Barca de vela latina (vela espigada amb polacra– ) e cavada, que ven de Provença.Se ditz Buòu per que fa una pesca d'art grand amb un Gangui ( le chalut) tirat per doas barcas: lo Buòu e la Conserva.Es una granda barca que tomba pas jamai l'antena, qu'es lo Mossi que monta per la brassar. Èran fustejadas sobretot a las Martegas e a Agde .Uèi n'en demòra pas pus, que foguèron destruidas a la guèrra.Es pasmens encara uèi la barca das setòris
 






Per las annadas 20 a Seta



vendredi 26 septembre 2014

Peton e vincent



Las enquèstas de las costièras :
UÈI :

E  LO VINCENT 

RENCONTRÈT LO «PETOUN» DE BOSIGAS! 

(Petoun l'avi, de segur...)




















 Vincent VAN GOGH 1853-1890"Barques sur la plage"- Peint en 1888Aquarelle, Ermitage Saint Pétersbourg,


Vaquí lo tablèu plan conegut  que presenta quauques barcas sus una grava qu'es segurament la de Santas Marias de mar - al ròdol que se ditz encara uèi la Grand plaja.
Mas uèi a fòrça cambiat, se i vei lèu pas pus gaire de barcas, la mar a rosigat la grava e per la parar, los servicis maritims l'an clafida de peiradas, de restancas. D'estiu es amagada per de longas renguetas de carri campatges (mas o cau pas tròp dire, qu'aquò benlèu fariá fugir los toristas).



                                    





Extrach d'una letra de Vincent a son fraire Teo


Lo paure Vincent ne'n coneisseriá pas pus rès...


1888 - Es d'aquèu temps que lo Van Gògh èra Arlatenc e se ditz qu' anava crocar quauques dessenh a l'entorn d'aquela plaja.
O sabetz, van Gògh pintrava pas jamai sus plaça, fasiá pas que de crocadissas ont marcava simplament las colors de totas letras.
Es a l'ostau que pintrava e podiá antau far mai d'un tablèu ; aquí l'aqüarèla que se tròba al musèu de Sant Petersborg , lo meteis tèma pintrat a l'òli es a Amsterdam e existís quauques mai declinasons tiradas d'aquelas.





Pierre Lebris : Lo pòrt daus paures a Balaruc -Un crocadissa dau biais de Van Gogh


1888 - Es d'aquèu temps tanben, que quasi totes los pescadors de l'estanh de Tau se n' anavan per tot l'estiu faire a la traïna a la mar. Pels graus de Seta, la barca cargada de tot çò que caliá, lo pescador e la familha tota partissián per la sason sus un canton de grava, entre Agde fins au Ròse. Partissián sovent a mai d'una barcas amb lo cosin, lo conhat o lo vesin, e de segur las familhas . De junh a setembre cabanejavan, traïnavan ensem e subretot s' asseguravan de far manjar lor mond.





 

Una traïna a Menton : Avau tanben se fasiá en familha

Antau se pòt pensar aisidament que lo Vincent posquèt rencontrar los bosigauds a l'asard d'una passejada e d'aquí a dire que las barcas de  Vincent son aquelas de Bosigas... i a gaire.


Pel còp aquò se pòt plan...
D'una avèm l'assegurança que de Bosigauds anavan cada annada far la traïna d'estiu a las Santas.
De doas, per un qu'a la vista las barcas dau tablèu son pas de bètas de las Santas, ni de Martegalas, que jamai de la vida foguèron fargadas antau.




Conclusions:

Per las barcas:
     L'enquèsta es totjorn dubèrta, mas se passatz a l'estacada dau musèu a Bosigas, poiretz i veire a l'encòp, una bèta dau Lengadòc e una Provençala, antau veiretz que tot aquò es pas de la trufadissa. 
 E mai, agachatz plan las colors de las betas e me dirètz s'aquò vos ditz quicòm.





«L'Amitié» a la bona dins lo labech , davant Bosigas e patronejada per P Lebris.( Photo Patrici Terraz , de Marselha)

Per Van Gogh:
      Podètz anar veire Pecout qu'a fa un  trabalh gròs sus Van Gogh e que ne'n parla fòrça plan . 

 Sul siti de l'universitat Monpelhièr III


Per la recèpta:  
      E per demorar dins l'esperit «Traïnaire 1888», vaquí lo plat costumièr, per pas dire de cada repais, das cabanejaires : l'Aigasau.
 
 L'AIGASAU:
Pas complicat mas, cal aver la man, la mar e de peis fresc.

Una ola amb un fuòc en dejós, emplenar l'ola d'aiga de mar, far bolhir.
S' avètz de patanas e d'autres legums, los pelar e los escampar dedins , e subretot i escampar tanben de peisses fresc que venetz de trainar.
Quand la patana es cuècha, lo demai l'es tanben.
Servit antau es lo melhor. 
S'avètz d'òli servissètz amb d'òli, s' avètz d'alh amb un alhòli.



Pel LEXIC
- Grava [gravo]: la grève, la plage
- Carricampatge [caricampatché]: "camping car"- de Carri: véhicule et Campatge: camping
- Restanca [rèstanco] , Peirada: Digue, Enrochement
- Arlatenc: d'Arles
- La Traïna [traïno]: Senne de plage -Technique de pêche qui consiste à déployer un long filet depuis la plage en encerclant le banc de poissons et à tirer les deux ailes du filet, à la main, depuis la plage- Se dit Boleg [boulètch] ou encore Bolejon [boulètchou] sur l'étang de Thau
- Cabanejar [cabanetcha]: Cabaner – construire et vivre dans une cabane
-
Bèta : Nacelle , barque à fond plat en general utilisée dans les etangs , Celles des etangs du Languedoc sontde formes et de construction diférentes des Provençales.
-Patronejar : menar la barca.
- Labech : Aura d'estiu que bufa de tantòst e ven dau sud oest

mercredi 17 septembre 2014

L'Anchòia








Mercat de peisses :


L ' ANCHÒIA :



Nom femenin d'un pichòt peis blau (coma la sarda, lo veirat e lo ton) que se tròba pertot dins lo mond e qu'es fòrça important per la cultura de l'Occitània maritima mediterranenca.

Lo nom ven dau grèc αφυη passat pel latin vulgar apiua, e sembla qu'es la forma Genovesa anciöa que donèt las autras formas mediterranencas (sorga:CNRTL)

Se pòt ausir «un» Anchòi (masculin)- se ditz tanben Amploa (en Provença)

Es masculin en Francés

Ne'n se trapavan gaire dins l'estanh de Tau - los vièlhs digon qu'èran pas tròp bonas, qu'èran tròp grassetas- Se'n pesquèt fòrça a Seta.

Se tròban pus gaire dins Mediterranèa, la subre-pesca las pleguèron.

Ne'n demòra dins lo golf de Gasconha ont son comptadas per los tecnocratas europèus e de temps en temps, la pesca es barrada.



Èra lo peis dau paure au temps das Romans e a pasmens faguèt manjar e subreviure un fais de mond per de sègles ...











Carta d'identitat :



Nom scientific : Engraulis enchrasicolus

Familha : Engraulidats

Longor maximala : 12 à 14 cm

Durada de vida : gaire mai qu'un parelh d'ans

Groadissa : mai a setembre

Ponduda : 9000 - 30000 uòus a mai d'un còp

Anchòia es un peis mièg gras

Valor nutritiva per 100 g:
- calorias : 110 quilò cal 
- proteïna : 20,1 g 
 - graissa : 2,3 g


Se deu pas mesclar l'anchòia amb la sarda que son pas de la meteissa familha




La Sarda : Sardina pilchardus


L'Anchòia : Engraulis enchrasicolus


Coma se coneis l'anchòia ? :
La boca de l'anchòia es largament fenduda

L'esquina passa dau blau al blau verd, los costats e lo ventre son argentals. Las gautas, de còps, donan de rebats daurats e es marcada d'una taca negra sus la tèsta e un molon d'autres, que fan una rega negra sul flanc.
La linha costala ten 40 a 50 escaumas.



Onte se troba ? :



Se trapa dins totas las mars europencas e i a quicòm coma una centena de sòrtas dins lo mond. D'ivèrn davala se caufar pels fons de 100 à 200 m.

Se noirit de fitoplancton e de zooplancton.

A la prima remontan al subreplan serradas en chormalhas amassadudas per fringar e se gavar de mangisclas.

Anchòia ven madura sexualament al cap d'una annada e, paureta, fringa pas que tres còps la vida. Los uòus son pelagics (flotants)



Cossi se sona l'anchòia per las autras lengas ? :




afriquaans : ansjovis

 


alemand : sardelle, (féminin), anschovis

 


anglés : anchovy

 


catalàn : anxova

 


dainés : ansjos

 


espanhòu : anchoa (féminin)

 


esperantó : anĉovo

 


finés : anjovis

 


frison : ansjofisk

 


feroenc : ansjós

 


grèc : αντσούγια, χαμψί

 

 
ongarés : ajóka

 


ido-internacinau : anchovo

 


islandés : ansjósur

 


italian : acciuga, alice

 


latin : maena

 


norvegian : ansjos

 


neerlandés : ansjovis

 


portugés : anchova (féminin),

romani : ançoa

 


russa: анчоус

 


sicilian : anciova

 


suèc: ansjovis

 


turquès : ançüez





 
Pesca fresca 
La pesca:



Se pesca en Mediterranèa de l'abrilenca fins a octobre.




Sus la mar nòstra èra l'especialitat de quauques pòrts : 
 


Sant-Tropès, que uèi, sentis mai la pomada que lo peis, Fréjus e subretot a Cotliure ont la vertadièra pesca s'es arrestada a la debuta de guèrra granda.

 .
Su la mar granda, l'anchòia èra pescada a Sant-Joan-de-Lus e  



Endàia.




















Lamparòts a la plaja granda - Cotliure annadas cinquantas

Aparelhs de pesca :


Lo Lamparòt (Pesca tradicionala)

Del temps, se pescava al lamparòt qu'es una pesca anciana que se fa a l'escura - lo peis es atrairat per lo fòrt lum dau lamparòt, se sarra de la barca e se pren dins una mena de rets a malhetas que se sona una reissòla o un anchoièr.

Se pòt faire çò meteis per agantar las sardas ( lo ret es lo sardinau).
Uei ne'n demòra gaire de pescadors que fan lo lamparòt. Aquela pesca es ara fòrça tròp regulada .

E mai l'anchòia se trapa pas pus gaire prèp de la còsta.


















 Pablo Picasso, Pesca a l'escura a Antibo

Las pescas d'uèi :


La bolincha (lèu en espanha)
Qu'es un grand bolèg que se pòt sarrar d'en bas per clavar lo peis.

Aquela pesca se mena lèu sus la mar granda (Atlantic)

 










Lo gangui pelagic (lèu en Mediterranèa francesa):
qu'es un Gangui que se tira a flotar dintra - (dintre fond e superficia)

A Pòrt-Vendres, es coma aquò que se pesca encara, mas remontan pas que 60 tonas l'an, alavetz que ne'n remontavan 750 las annadas 80 intrantas .















En Mediterranèa uèi:


Coma l' anchòia es un peis fòrça sensible a las variacions del seu ecosistèma,

las resèrvas antau subisson de fluctuacions fòrtas, çò que complica la gestion de la pesca.

La pesca foguèt barrada entre 2005 e 2010, çò que permetèt una reviscolada d'aquestas resèrvas

En Mediterranèa pasmens, los scientifics recomandan de pas intensificar aquela pesca


Se'n pesquèt per lo mond 7,4 Milions de tonas (en 2008), lo primièr pais pescador es Peró.



La conservariá:


Anchòia pescada endura mau la carrejada, e antau, gaireben la pesca tota es menada cap a la salason.

A la conservariá, las anchòias frescas son cabussadas dins la sau e embarricadas per un vintenat de jorns.

Las obrièras las descabeçan e las desvicèran, a man, per las quichar, mai, dins una barrica.
Cal una centena (de jorns) per far dintrar la sau dins la carn e donar la bona tasta.

Anchòias se pòdon trapar tanben dins totas menas de consèrvas, marinadas e salsariás



Adreiças onte se podon trobar:


Casa Desclaux, 3, route Nationale, Collioure, 04-68-82-05-25.
Anchois Roque, 40, rue de la Démocratie, Collioure, 04-68-82-43-40.
Belmonte, 2, Route de Jacou 34740 Vendargues, 04 67 70 17 50

I a tanben quauques consevariás en Alt Emporda a la Escala (Catalonha)-




 

Recèpta:


`L'anchòia tanben se cosina quand es frescas - vaqui una recèpta plan simpleta que fa lo Choquet de Seta per l'aperitiu:







Ingredients :


1 quilò d'anchòias , 5 o 6 grans d'alh, 1 poncha depimenton (polverat), òli (oliu), sau pebre.


Descabeçatz, desviceratz, netejatz plan jos l'aiga, agotatz.
Dins la padena granda, caufatz d'òli ; i escampar alh e pimenton.
Quand l'òli es caudassa, escampatz los peis ; daissar afregir un momenton,

en remanant doçament.
Servetz antau, caud.
Ensajatz ambe un còp de vin roja (de Mont Peirós per exemple).

Per los das polits quartièrs, amb de vin blanc sec ( de Picapol).

Per los que son pas pimpinhós (coma se ditz a Bosigas), podetz escampar los peis a la padena antau, al sortir de mar, sens levar tripas e testa . Amb un rajòl de vinagre e un planponhet de tapenas, aquò se fa plan.






Per lo lexic:



subrepesca «subrépésca»  : surpêche.
un fais
«ün faïç» ['fajs] : beaucoup, un tas, un banc de poisson.
groadissa «grouadissa» [grua'disa] / periode de fraie.
gautas «gaoutas» ['gawtus] :joues, branchies.
escaumas
«escawmas» [es'kawmas]: écailles
fringar «fringa» verb : frayer
Cotliura «cotlioura»  : Collioure (cotlliure, costa lliure-côte libre)
abrilenca
«abrilinca»  : (avrilade)- au mois d'avril
a l'escura
«éscura» [es'kyra] : à nuit noire
lum «lün» ['lyn] masc : lumière artificielle, lampe.
embarricadas «émbarricadas»
part. Pass. Fem.: mis en barrique au sel
pimpinhós «pimpignous» :
délicat
planponhet «planpougnét» :
petite poignée